VIATJANT AMB EL BARÇA

Dani Arizmendi i Eva Robleda, l'inici d'una nova aventura.
Primer va ser Praga 2006, durant el pont de l'1 de maig. Sortida en furgoneta divendres (el dia de la semifinal). A mig camí ens enterem que el Barça no jugarà la final. Però portem conduint 1100Km i ja no és hora d'aturar-se. Arribem a Praga 24 hores després (dissabte) i fem un intent de visita ràpida. El record de la ciutat és borrós, gairebé inexistent. Diumenge fem un passeig durant el matí. Tenim son. La sensació de Praga continua sent fosca. Tothom ens havia dit que era una ciutat encantadora però la falta d'hores dormides ens fan tenir una visió diferent a la real. A la tarda del diumenge veiem el 3r i 4t lloc (el Barça torna a perdre), i la final (guanya el CSKA). Acaba el partit, dormim unes poques hores i tornem a BCN. 24 hores més conduint. Arribem a les 3am de la nit de dilluns a dimarts. El mateix dimarts a les 8 del matí anem a la feina.
Quan s'acaba el dia de "treball", cap a les oficines de Racc a fer cua. Al dia següent es posaran a la venda les entrades per a la final de París. Després de dormir tota la nit a la porta de l'oficina del Racc de l'Hospitalet ens quedem sense entrades. Però per allò dels "trapitxeos" i les prereserves fetes a les agències de viatges del Racc aconseguim dues entrades. Tot i que el club i la mateixa agència de viatges ho neguen, jo puc assegurar que les entrades les vaig aconseguir un dia abans de posar-se a la venda. Sigui com sigui, cap a París que marxem!!! El Barça guanya contra l'Arsenal i tots som molts feliços.
La següent aventura Barça s'inicia l'any passat, maig de 2009. El Barça juga a Roma la final de la Champions i hem d'aconseguir entrades. La cosa no és senzilla. Aquest cop les prereserves no funcionen. S'ha d'anar al sorteig del Barça. Una organització dubtosa que canvia les normatives durant els dies en els que els socis podem fer les peticions d'entrades. Com sempre la transparència del club és inexistent.
Gràcies a un munt d'amics, coneguts, desconeguts, amics de desconeguts, etc. que ens cedeixen els seus carnets de soci i dni faig 6 peticions per al sorteig. ENS TOQUEN 5 entrades. Totes a noms d'altres socis. Recollir-les és una odissea. Però el Barça s'ho mereix i recorro mitja Catalunya per anar a buscar Carnets de Soci originals, Fotocòpies dels DNI i autoritzacions per a la recollida dels tickets.
Viatgem a Roma, fem tot el dia de passeig i el Barça torna a guanyar. La felicitat és amb nosaltres.
Ara el camí a la final del Bernabeu la comencem a 1/4 de final. Londres és el primer objectiu. Entrades ja en tenim. Dilluns 29 de març inicia l'aventura.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Abbey Road

És una visita obligada?
Doncs si saps alguna cosa dels Beatles segurament sí.
Nosaltres, a petició de l'Àlex, un bon amic, hem cobert l'expedient.
Potser de nit no és el millor moment per fer fotografies al pas de vianants on, suposadament, el grup de Liverpool va passar a la posteritat gràcies a una fotografia.
Un pas de vianants falsejat ja que l'original era uns metres més enrera.
Sigui com sigui, ja podem dir que nosaltres hem seguit les passes de John, Paul, i dos més que tampoc importen massa.

Publicat per a Cap comentari:

Especial NO TINC GIL

Sabieu que si al sr. google li preguntes per "no tinc Gill" t'envia al mític barri londinenc on es van rodar algunes escenes de la pel·lícula?
Bé, dit això, avui ha tocat un recorregut intents i llarg per aquest barri on els dissabtes es pot trobar/gaudir d'un mercat d'artesania, menjar, souvenirs, etc.
Un "mercadillo" vaja !!!
Però aquest no ha estat el motiu de la visita a Nothingil. El motiu ha estat el "flim".
Buscar la llibreria on Hugh Grand treballava, 35 minuts.
Fer el reportatge davant la porta, entrant, fent veure que t'interessa un llibre, sortint, seient al banc de fora, etc. 25 minuts.
Buscar la porta blava que ara ja no es blava sino negre perquè la blava la van subastar per un preu irreproduible, 2h 15 minuts.
Fer feliç a l'Eva, no es conta per minuts.






Publicat per a 1 comentari:

dimecres, 31 de març del 2010

Prou de la "marquesa" Henry

Des de la primera filera de l'Emirates Stadium diem en veu alta:
- Prou de la "marquesa" Henry !!!
Que es quedi a Londres on sembla que l'estimen molt.


Publicat per a Cap comentari:

Canvi de guardia a ritme d'Indiana Jones

Sí, si, no és broma. La guardia reial de la reina d'Anglaterra és "de pandereta".
Quan han arribat a palau anaven tocant els tambors com si fossin una banda de festa major. Per un moment hem visualitzat els "pallassos de la tele" i ens hem imaginat al Miliki sortint de la gentada i cridant: "¡¡¡ Como están ustedes !!!"
I el milikito fent allò de "nana niero naniero", fent moure les cames a munt i avall sense flexionar els genolls.
Un cop a la plaça de davant del palau reial, la banda s'ha disposat a fer sonar uns temes musicals. Però no qualsevols, no. A ritme d'Indiana Jones o Cantant sota la pluja, han seguit fent la seva desfilada. Qui diu que la reialesa no s'ha modernitzat?Tot uns cracks.
Tot això ha passat avui dia 31 de març, A Buckingam Palace a les 11.30h.


Per cert, la reina, muntada en el seu cotxe oficial, ha sortit de Palau 10' abans del canvi de guardia. Borrosa, però en tenim una prova.
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 30 de març del 2010

Fotos fotos i més fotos

Publicat per a Cap comentari:

Transport públic i tickets pels teatres

Avui ha estat un dia de descobriments.
Com es viatja en transport públic?
Com es compren entrades a "meitat de preu" per als teatres?
Anem per parts.
TRANSPORT PÚBLIC
Si voleu anar per Londres viatjant en transport públic de manera constant, el més econòmic és comprar una targeta "OYSTER".

Amb aquesta targeta tens accés a les línies de metro i autobus de manera ilimitada. Es pot comprar per 1, 3, o 7 dies. També s'ha de decidir per quantes zones es vol comprar però el més habitual és fer-ho per dues zones. És on es troben les atraccions més significatives de la ciutat. La targeta per 7 dies i 2 zones val 28 lliures. Però d'aquestes 28 lliures et retornen 3 si entregues la targeta en una estació central de metro. Per exemple Victoria station.
Aquests abonaments es poden comprar a les estacions de metro però també a les oficines d'informació turística.


TEATRES


Per comprar entrades a "meitat de preu" per als grans musicals de Londres cal anar fins a l'estació de metro de Leicester. Allà hi ha molts quioscs on ofereixen entrades per als musicals de moda. Però hi ha un petit parany. No són a meitat de preu com indiquen els cartells. Les entrades que s'ofereixen són a preu reduït en funció de la disponibilitat del teatre. Això vol dir que els preus de les entrades van amb l'afegit de la paraula "from" (des de). Tot i això, són més econòmiques que si es compren a taquilla.

Publicat per a Cap comentari:

Es compleixen els pronòstics

Diu la faula que a Londres plou 8 dies a la setmana i 25 hores al dia. És cert.
Explica una llegenda que un dia va sortir el sol però tenia pressa i va marxar aviat. Expliquen que és una estrella molt ocupada i no pot aturar-se a la capital anglesa.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)