LONDRES 2010: Especial NO TINC GIL

VIATJANT AMB EL BARÇA

Dani Arizmendi i Eva Robleda, l'inici d'una nova aventura.

Primer va ser Praga 2006, durant el pont de l'1 de maig. Sortida en furgoneta divendres (el dia de la semifinal). A mig camí ens enterem que el Barça no jugarà la final. Però portem conduint 1100Km i ja no és hora d'aturar-se. Arribem a Praga 24 hores després (dissabte) i fem un intent de visita ràpida. El record de la ciutat és borrós, gairebé inexistent. Diumenge fem un passeig durant el matí. Tenim son. La sensació de Praga continua sent fosca. Tothom ens havia dit que era una ciutat encantadora però la falta d'hores dormides ens fan tenir una visió diferent a la real. A la tarda del diumenge veiem el 3r i 4t lloc (el Barça torna a perdre), i la final (guanya el CSKA). Acaba el partit, dormim unes poques hores i tornem a BCN. 24 hores més conduint. Arribem a les 3am de la nit de dilluns a dimarts. El mateix dimarts a les 8 del matí anem a la feina.
Quan s'acaba el dia de "treball", cap a les oficines de Racc a fer cua. Al dia següent es posaran a la venda les entrades per a la final de París. Després de dormir tota la nit a la porta de l'oficina del Racc de l'Hospitalet ens quedem sense entrades. Però per allò dels "trapitxeos" i les prereserves fetes a les agències de viatges del Racc aconseguim dues entrades. Tot i que el club i la mateixa agència de viatges ho neguen, jo puc assegurar que les entrades les vaig aconseguir un dia abans de posar-se a la venda. Sigui com sigui, cap a París que marxem!!! El Barça guanya contra l'Arsenal i tots som molts feliços.
La següent aventura Barça s'inicia l'any passat, maig de 2009. El Barça juga a Roma la final de la Champions i hem d'aconseguir entrades. La cosa no és senzilla. Aquest cop les prereserves no funcionen. S'ha d'anar al sorteig del Barça. Una organització dubtosa que canvia les normatives durant els dies en els que els socis podem fer les peticions d'entrades. Com sempre la transparència del club és inexistent.
Gràcies a un munt d'amics, coneguts, desconeguts, amics de desconeguts, etc. que ens cedeixen els seus carnets de soci i dni faig 6 peticions per al sorteig. ENS TOQUEN 5 entrades. Totes a noms d'altres socis. Recollir-les és una odissea. Però el Barça s'ho mereix i recorro mitja Catalunya per anar a buscar Carnets de Soci originals, Fotocòpies dels DNI i autoritzacions per a la recollida dels tickets.
Viatgem a Roma, fem tot el dia de passeig i el Barça torna a guanyar. La felicitat és amb nosaltres.
Ara el camí a la final del Bernabeu la comencem a 1/4 de final. Londres és el primer objectiu. Entrades ja en tenim. Dilluns 29 de març inicia l'aventura.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Especial NO TINC GIL

Sabieu que si al sr. google li preguntes per "no tinc Gill" t'envia al mític barri londinenc on es van rodar algunes escenes de la pel·lícula?
Bé, dit això, avui ha tocat un recorregut intents i llarg per aquest barri on els dissabtes es pot trobar/gaudir d'un mercat d'artesania, menjar, souvenirs, etc.
Un "mercadillo" vaja !!!
Però aquest no ha estat el motiu de la visita a Nothingil. El motiu ha estat el "flim".
Buscar la llibreria on Hugh Grand treballava, 35 minuts.
Fer el reportatge davant la porta, entrant, fent veure que t'interessa un llibre, sortint, seient al banc de fora, etc. 25 minuts.
Buscar la porta blava que ara ja no es blava sino negre perquè la blava la van subastar per un preu irreproduible, 2h 15 minuts.
Fer feliç a l'Eva, no es conta per minuts.